C/ Àngel Guimerà, 28, 1r 1a · Manresa
Dl–Dv 9.15–13 h i 15.15–20 h
CAES

Trauma i EMDR

Intervenció en trauma amb EMDR

Quan un record dolorós continua envaint el present, l’EMDR pot ajudar a processar-lo perquè deixi de viure’s com si passés ara. Aquí ho fa una psiquiatra, que té en compte alhora tot el que envolta el trauma: l’estat d’ànim, el son, la medicació i la teva seguretat.

Intervenció a càrrec de la Dra. Carla Huc Sánchez, psiquiatra, amb formació en EMDR de nivell I i II. Coneix tot l’equip

Quan el que va passar no queda enrere

Després d’un fet molt amenaçador —una agressió, una violència sexual, un accident, una pèrdua sobtada— és habitual passar uns dies o unes setmanes de molt malestar. En moltes persones aquest malestar es va calmant amb el temps. En d’altres, no: el record continua present com si fos ara, i acaba condicionant el dia a dia.

Algunes maneres en què es pot manifestar:

Quan aquest conjunt de símptomes es manté més d’un mes i interfereix en la vida, els professionals en diem trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).

Hi ha també el que s’anomena trauma complex: quan el que es va viure no va ser un fet aïllat, sinó repetit o prolongat —sovint a la infància, o en relacions de les quals era molt difícil sortir. A més dels símptomes anteriors, hi pot haver una gran dificultat per regular les emocions, una imatge de tu mateix molt negativa, problemes en les relacions o moments de desconnexió (el que en diem dissociació): sentir que el que passa no és real, quedar-se en blanc o tenir llacunes de memòria.

Si et reconeixes en alguna d’aquestes descripcions, això no vol dir que tinguis cap diagnòstic. Vol dir que val la pena parlar-ne amb un professional: el diagnòstic només es pot fer en una valoració.

Què és l’EMDR

EMDR són les sigles en anglès de Eye Movement Desensitization and Reprocessing: dessensibilització i reprocessament mitjançant moviments oculars. És una teràpia centrada en el trauma, estandarditzada en vuit fases, que les principals guies clíniques internacionals inclouen entre els tractaments del TEPT.

Es basa en el model del processament adaptatiu de la informació. La idea és que alguns records molt intensos no s’han pogut «digerir» com la resta: queden guardats amb la mateixa càrrega emocional del moment, i un detall del present —una olor, una veu, una situació— els pot reactivar de cop. L’EMDR busca que aquell record es pugui processar i quedar integrat com una cosa que va passar, i que ja no està passant.

Convé entendre bé què vol dir això: l’objectiu no és oblidar. Com ho resumeix l’Asociación EMDR España, el record no s’esborra, però deixa de resultar pertorbador. Es tracta de poder recordar el que va passar sense que el cos i les emocions hi reaccionin com si fos ara.

Tampoc no cal explicar el fet amb tot detall. Segons les descripcions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2013) i de l’American Psychological Association (APA, 2017), l’EMDR no inclou la descripció detallada del record, ni l’exposició prolongada, ni la confrontació de les teves creences, ni deures per a casa. Per a moltes persones això és important: hi ha coses que costa molt posar en paraules.

Com és el recorregut a l’Institut

La intervenció la porta de principi a fi la Dra. Carla Huc, i combina la part psiquiàtrica i el treball amb el record en un mateix pla:

  1. Primera visita de valoració psiquiàtrica. La Dra. Huc t’escolta i valora com estàs ara —estat d’ànim, son, ansietat, consum, medicació, risc i possible dissociació— per decidir si l’EMDR és indicat per a tu en aquest moment o si convé fer abans algun altre pas.
  2. Pla de tractament. Si l’EMDR és una bona opció, t’expliquem què treballarem, en quin ordre i amb quin ritme orientatiu. Si ja fas teràpia amb un psicòleg, ho tenim en compte des del principi.
  3. Preparació i, si cal, estabilització. Abans de treballar cap record aprens recursos per regular-te, i si ho necessites es fa una fase d’estabilització prèvia.
  4. Treball amb els records amb EMDR. Sessions individuals que segueixen el protocol de vuit fases que t’expliquem a continuació. Al llarg del procés es continuen revisant la medicació i el risc.
  5. Revisió i tancament. Revisem amb tu com has evolucionat i decidim junts quan acabar. Amb el teu consentiment, ens coordinem amb el teu psicòleg de referència i, si és ell o ella qui t’ha derivat, li fem arribar un informe de retorn.

Com és el tractament: les vuit fases

L’EMDR segueix un protocol de vuit fases. No són vuit sessions: algunes fases ocupen diverses visites, i d’altres es repeteixen a cada sessió. Una a una, això és el que passa:

  1. Història i pla de tractament. Ens expliques què et passa i com t’afecta ara. No cal entrar en els detalls del trauma si encara no pots. Junts identifiquem quins records del passat, quins desencadenants del present i quins objectius de futur treballarem, i en quin ordre.
  2. Preparació. T’expliquem com funciona el tractament i què pots esperar. Practiques l’estimulació bilateral i aprens recursos per calmar-te i regular les emocions; per exemple, un exercici d’imaginar un lloc segur o tranquil. No es comença a treballar cap record fins que tens prou eines per fer-ho amb seguretat.
  3. Avaluació del record. Triem el record que es treballarà i n’identifiquem quatre elements: la imatge que més el representa, el pensament negatiu sobre tu mateix que hi va lligat (per exemple, «estic en perill» o «va ser culpa meva»), les emocions que desperta i on les notes al cos. També el pensament positiu que t’agradaria poder creure.
  4. Dessensibilització. Amb el record present, fas tandes breus d’estimulació bilateral. Entre tanda i tanda, dius en poques paraules què ha aparegut —una imatge, una sensació, un pensament— i es continua a partir d’aquí. No cal que expliquis res que no vulguis. Es repeteix amb l’objectiu que el record deixi de ser angoixant.
  5. Instal·lació. Es reforça el pensament positiu que vols associar al record (per exemple, «ara estic segur» o «vaig fer el que vaig poder»), fins que el sents creïble.
  6. Exploració corporal. Mentre penses en el record, repasses mentalment el cos per detectar si hi queda tensió o malestar. Si n’hi queda, es treballa.
  7. Tancament. L’objectiu és que cada sessió acabi amb tu en un estat de calma i seguretat. Si un record no s’ha acabat de processar, es fan servir els recursos de la fase de preparació per contenir-lo, i et donem pautes per si els dies següents et remou.
  8. Reavaluació. A l’inici de la sessió següent revisem com han anat els dies i com respon ara el record treballat. A partir d’aquí decidim el pas següent.

A més dels records del passat, el tractament també treballa les situacions del present que els desperten i com vols afrontar-ne de semblants en el futur, tal com descriu la International Society for Traumatic Stress Studies (ISTSS, 2018).

Què és l’estimulació bilateral

És l’element més característic de l’EMDR: una estimulació que alterna el costat dret i l’esquerre mentre mantens el record a la ment. La forma més habitual és seguir amb els ulls el moviment de la mà de la psiquiatra, d’un costat a l’altre. També es pot fer amb tocs alterns a les mans o a les espatlles, o amb sons que sonen alternativament a cada orella. Es fa en tandes curtes, i la practiques a la fase de preparació, abans de treballar cap record, per trobar la modalitat amb què estiguis més a gust.

Com actua exactament l’estimulació bilateral és una qüestió que la recerca continua estudiant. El que sí que s’ha estudiat és el resultat del tractament complet, i és el que t’expliquem a continuació.

Què diu l’evidència

L’EMDR és un dels tractaments psicològics del TEPT que recullen les principals guies clíniques. Però convé explicar-ho amb matisos, perquè no totes diuen el mateix ni per a les mateixes persones:

En resum: en adults amb TEPT és un tractament ben recolzat per les guies, amb resultats comparables als d’altres teràpies centrades en el trauma. No funciona igual per a tothom ni garanteix un resultat, i en el trauma complex la recerca és encara escassa. Les guies també coincideixen que l’han de fer professionals amb formació específica (OMS, NICE).

Per a qui és, i quan cal fer abans altres passos

Pot ser una opció a valorar si ets una persona adulta i un fet traumàtic —o una història de fets traumàtics— continua condicionant el teu present, encara que hagin passat molts anys. També si ja has fet altres tractaments que t’han ajudat però el record continua igual de viu.

De vegades, però, l’EMDR no és el primer pas. Abans de treballar cap record cal un mínim d’estabilitat, i per això la valoració inicial mira, entre altres coses:

Que no sigui el primer pas no vol dir que no sigui per a tu: vol dir que el tractament comença una mica abans, preparant el terreny. La fase d’estabilització forma part de la intervenció, i l’acompanya la mateixa psiquiatra.

Per què aquí: una psiquiatra al capdavant

La intervenció en trauma amb EMDR de l’Institut la porta la Dra. Carla Huc Sánchez, graduada en Medicina per la Universitat de Girona i especialista en psiquiatria. Investiga l’estrès posttraumàtic en víctimes de violència sexual i atén casos d’alta complexitat. La formació en EMDR s’organitza en nivells successius, i la Dra. Huc té formació en EMDR de nivell I i II.

Que sigui una psiquiatra no és un detall. El trauma pot anar acompanyat d’insomni, depressió, ansietat, consum de substàncies o medicació que s’ha anat acumulant amb els anys. Aquí, la mateixa professional que treballa el record pot també:

Aquest és el valor de la intervenció: la valoració psiquiàtrica i el treball amb el record traumàtic formen part d’un mateix pla, en mans de la mateixa professional.

I una precisió important: a l’Institut no fem psicoteràpia generalista. Aquest servei és una intervenció especialitzada i acotada en el trauma, no un substitut del procés que puguis tenir amb el teu psicòleg.

Compatible amb el teu psicòleg de referència

Si ja fas teràpia amb un psicòleg o una psicòloga, no l’has de deixar. La intervenció amb EMDR es pot fer mentre continues el teu procés: aquí es treballa el trauma i la part psiquiàtrica, i el teu psicòleg continua sent el teu referent. Amb el teu consentiment, ens coordinem amb ell o amb ella perquè els dos treballs vagin en la mateixa direcció.

Si ets psicòleg o psicòloga i atens una persona amb un trauma que creus que es pot beneficiar d’una valoració psiquiàtrica i d’EMDR, ens la pots derivar. És una intervenció acotada al trauma: el pacient continua amb tu, i amb el seu consentiment reps l’informe de retorn. Trobaràs com fer-ho a Per a professionals.

Presencial a Manresa

La intervenció es fa presencialment, a la consulta de l’Institut al carrer Àngel Guimerà, 28, de Manresa. Tot i que oferim visites online en altres serveis, aquest el fem en persona: treballar un record traumàtic demana poder acompanyar de prop el que passa durant la sessió i assegurar-nos que surts de la visita en un estat segur.

Aquesta pàgina és informativa i no substitueix la valoració d’un professional sanitari. Si estàs en perill ara mateix, truca al 112 o al 024 (línia d’atenció a la conducta suïcida).

Preguntes freqüents

Quantes sessions calen?

Depèn de cada persona, i no et podem donar una xifra abans de la valoració. Com a orientació, les guies descriuen tractaments d’unes 8 a 12 sessions en adults amb TEPT, i més quan hi ha traumes múltiples (NICE). En el trauma complex, o si cal una fase d’estabilització prèvia, el procés sol ser més llarg. Després de la primera valoració t’expliquem el pla previst, i el revisem amb tu al llarg del tractament.

Fa mal tornar a reviure-ho?

És possible que durant les sessions apareguin emocions intenses: es treballa amb un record dolorós, i seria deshonest dir-te que no remou. Però no cal explicar el fet amb detall, no es comença fins que tens recursos per calmar-te, i cada sessió es tanca procurant que surtis en un estat de calma. Pots aturar la sessió sempre que ho necessitis.

Funciona amb records de fa molts anys?

Es pot treballar, encara que hagin passat molts anys: la recerca sobre l’EMDR s’ha fet en adults amb TEPT crònic, no només després de fets recents. Ara bé, quan el trauma va ser a la infància o es va repetir durant anys, el benefici pot ser menor (ISTSS) i el tractament sol demanar més temps (NICE). Després de la valoració t’explicarem amb claredat què pots esperar en el teu cas.

He de deixar la medicació per fer EMDR?

No, i és important que no ho facis pel teu compte: interrompre un psicofàrmac de cop pot provocar símptomes de retirada i empitjorar el quadre. Vine amb la pauta que segueixes ara i porta la llista del que prens. Revisar-la forma part de la valoració psiquiàtrica, i qualsevol canvi, si arriba, es farà de manera gradual i supervisada.

L’EMDR és una mena d’hipnosi?

No. Estàs despert i conscient tota l’estona, parles amb la psiquiatra entre tanda i tanda, recordes el que passa a la sessió i la pots aturar quan vulguis. No hi ha cap estat induït ni res que es faci sense que te n’adonis.

Puc continuar amb el meu psicòleg mentre faig EMDR?

Sí. La intervenció és compatible amb el teu procés de teràpia: no et demanem que el deixis. Si ens dones el consentiment, ens coordinem amb el teu psicòleg perquè tots dos treballs es reforcin.

Atén infants o adolescents?

Aquest servei és per a persones adultes. En infants i adolescents l’evidència sobre l’EMDR és més limitada, i la valoració l’ha de fer un especialista en aquesta edat. Si busques ajuda per a un fill o filla, el servei de psiquiatria infantojuvenil et pot orientar.

Quant costa?

T’informem del preu i de tot el que inclou per telèfon, al 93 874 07 04, abans de reservar res. La primera visita és una valoració: no hi ha cap compromís de continuar si després decideixes no fer el tractament.

També et pot interessar

Fonts

Aquesta pàgina s'ha redactat amb les fonts següents. Última revisió: 20 d'octubre de 2026.

  1. Guidelines for the management of conditions specifically related to stressOrganització Mundial de la Salut (OMS) · 2013 (en anglès)
  2. Post-traumatic stress disorder (NICE guideline NG116) — RecommendationsNational Institute for Health and Care Excellence (NICE), Regne Unit · 2018 (en anglès)
  3. Posttraumatic Stress Disorder Prevention and Treatment Guidelines — Methodology and RecommendationsInternational Society for Traumatic Stress Studies (ISTSS) · 2018, versió esmenada del 19-03-2019 · vegeu també el document de posició sobre el TEPT complex en adults (en anglès)
  4. Eye Movement Desensitization and Reprocessing (EMDR) Therapy — APA PTSD GuidelineAmerican Psychological Association (APA) · 2017, pàgina actualitzada l'abril de 2025 (en anglès)
  5. Bisson JI i col. Psychological therapies for chronic post-traumatic stress disorder (PTSD) in adultsCochrane Database of Systematic Reviews, 2013 · DOI 10.1002/14651858.CD003388.pub4 (en anglès)
  6. Mavranezouli I i col. Psychological treatments for post-traumatic stress disorder in adults: a network meta-analysisPsychological Medicine, 2020 · DOI 10.1017/S0033291720000070 (en anglès)
  7. Rasines-Laudes P, Serrano-Pintado I. Efficacy of EMDR in Post-Traumatic Stress Disorder: A Systematic Review and Meta-analysis of Randomized Clinical TrialsPsicothema, 2023 · Universidad de Salamanca · DOI 10.7334/psicothema2022.309 (en anglès)
  8. Formación básica genérica (adultos)Asociación EMDR España · consultat el 20-10-2026 · vegeu també ¿Qué es EMDR? (en castellà)
  9. Acreditación como clínico EMDR EspañaAsociación EMDR España · consultat el 20-10-2026 (en castellà)

Parlem del que necessites?

Demana visita 93 874 07 04
Demana visita 93 874 07 04