Serveis
Els infants i adolescents no són adults petits: necessiten una mirada clínica pròpia i un acompanyament proper a la família durant tot el procés.
La família forma part del tractament: la primera visita inclou els pares o tutors, i el pla terapèutic defineix què treballem amb l’infant, què amb la família i com ens coordinem amb l’escola o l’EAP quan cal.
Amb autorització de la família, ens coordinem amb tutors i equips d’assessorament psicopedagògic, i emetem els informes clínics que l’escola necessiti.
Sovint els pares es pregunten si allò que veuen és «cosa de l'edat» o alguna cosa més. Alguns senyals que aconsellen una valoració: un canvi d'humor o de caràcter marcat i sostingut, una irritabilitat constant que abans no hi era, deixar de gaudir del que abans li agradava, aïllar-se dels amics, una baixada clara del rendiment escolar, negar-se a anar a l'escola, alteracions del son o de la gana, o queixes físiques repetides sense una causa mèdica aparent.
No cal esperar que la situació sigui greu: consultar aviat no és dramatitzar, i sovint estalvia mesos de patiment a casa. Si el dubte és «no sé si això és normal», la primera visita serveix precisament per respondre'l.
Si el teu fill o filla parla de morir-se, s'autolesiona o creus que hi pot haver risc, no esperis a tenir hora: truca al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida, 24 hores) o al 112 si el perill és immediat.
L'avaluació d'un infant o adolescent demana temps i més d'una font d'informació. Després de la primera trobada amb la família, fem sessions d'exploració amb l'infant adaptades a la seva edat —a través del joc amb els més petits, de la conversa amb els adolescents— i, quan cal, hi afegim qüestionaris per a pares i mestres o proves específiques d'atenció, aprenentatge o desenvolupament.
Amb tota aquesta informació dediquem una sessió a la devolució: t'expliquem què hem trobat, què descartem i què proposem, en un llenguatge clar i amb temps per a les teves preguntes. El diagnòstic, quan n'hi ha, no és una etiqueta: és el punt de partida per decidir plegats el pla de treball.
Quan un mateix cas necessita psicoteràpia i tractament farmacològic, no has de fer d'intermediari entre dos professionals que no es coneixen: aquí psiquiatre i psicòloga es coordinen dins del mateix equip i comparteixen la informació clínica necessària, amb dècades d'experiència hospitalària al darrere.
Amb la medicació en menors, el nostre criteri és la prudència: no és mai el primer recurs ni l'únic, es proposa només quan la valoració clínica ho justifica i la decisió es pren sempre amb la família, amb revisions periòdiques de la dosi, de l'efecte i de la tolerància. Si es prescriu, ho fem amb recepta electrònica REMPe, la recepta mèdica privada oficial, vàlida a les farmàcies d’Espanya adherides al sistema REMPe. Tingues present que els fàrmacs de control especial, com els estimulants per al TDAH, requereixen un seguiment més estret, amb controls presencials periòdics de pes, talla, tensió arterial i freqüència cardíaca.
I un advertiment important: cap medicació no s'ha de retirar per compte propi ni de manera brusca. Qualsevol canvi es fa sempre de manera pautada amb el psiquiatre.
Amb infants, la feina presencial a la consulta de Manresa és gairebé sempre la millor opció: l'observació directa i el joc formen part de l'avaluació. Amb adolescents i amb els pares, en canvi, el format online és una eina útil per a visites de seguiment, sessions d'orientació familiar o quan un dels progenitors viu fora.
El més habitual és combinar-ho: avaluació i primeres visites presencials, i seguiments en el format que millor encaixi amb la vida de la família. Els controls de medicació que ho requereixin —com els dels fàrmacs de control especial— es mantenen sempre presencials.
No. La majoria de casos infantojuvenils es treballen primer amb psicoteràpia i orientació familiar. La medicació només es proposa quan la valoració clínica ho justifica, s'explica amb detall —què n'esperem i quins efectes cal vigilar— i la decisió final és sempre compartida amb la família.
Atenem des de la primera infància fins al final de l'adolescència, adaptant el format de les visites a cada edat. I si el seguiment ha de continuar en l'edat adulta, es pot fer amb el mateix equip, sense canviar de centre ni haver de tornar a començar de zero.
És molt freqüent, i no és motiu per no consultar. Podem començar amb sessions només amb els pares, per orientar la situació i preparar el terreny; sovint, quan l'adolescent veu que ningú no el jutja, acaba fent el pas. Forçar-lo rarament ajuda; treballar-ho amb calma, sí.
Amb adolescents, una part de confidencialitat és imprescindible perquè la teràpia funcioni, i ho pactem obertament amb ells i amb la família des del principi. Ara bé, tot allò que afecti la seva seguretat es comunica sempre als pares.
Les tarifes depenen del tipus de visita i del professional. Truca'ns al 93 874 07 04 i t'ho expliquem sense compromís.